Sobre incendis i neteges

Desgraciadament, una vegada més hem de parlar d'un estiu negre per al medi ambient valencià. Encara no estem en agost i ja passen de 50000 ha carbonitzades pels incendis, que tornen a estar en primera línia informativa i en boca de tothom.

I com cada vegada que es parla d'incendis, apareix un comentari: "És que els boscos estan bruts!". Sol acompanyar-se aquesta frase de les propostes més dràstiques per al medi ambient: quadricular la muntanya amb tallafocs, eliminació de tot el sotabosc, etc.

Però, estan realment bruts els nostres boscos? Què vol dir "brut"?

Per a un enginyer forestal, la presència de argelages o coscoll és molesta per a l'extracció de fusta, i sostindrà que eixe bosc "brut" és el causant dels incendis; en canvi, un pastor, interessat en tindre bones pastures per al seu ramat, afirmarà que una zona on creixen xicotets pins té un gran risc de cremar-se; un caçador no vol sentir parlar d'argelagars, perque es mengen els cultius de cereals on abunden les perdius, i novament, argumenta que el bosc està "brut" i és la causa dels incendis; en canvi, per a una planta de biocombustible, un argelagar és una benedicció, i un carrascar no és "productiu"; per a un apicultor, un romerar és el paradís, mentre que per a un turista té poc d'interés...

És a dir, que el bosc està "brut" quan no val per a obtindre l'aprofitament econòmic que cadascú vol, no per a bé del bosc, sinó per al seu propi benefici. La qüestió és que, a més, de l'aprofitament de cadascú, hi ha molts més. Alguns d'ells inclús són la font d'ingressos d'altres persones. Altres ens beneficien a tots, encara que no volem veure-ho. I altres tenen una vàlua incalculable, però que no pot medir-se econòmicament (i, últimament, tot allò que no es mesura en euros no té cap valor!). Tenim que decidir, doncs, què volem fer amb el nostre territori: no es gestiona igual un aprofitament cinegètic que un apícola...

No obstant, crec que tothom està d'acord en que una gran part de les zones forestals actuals deu dedicar-se a la regeneració del bosc. I, en eixe cas, no podem dir que els nostres boscos estan "bruts": ho estan perque tenen gran quantitat de plàstics o llandes (situació freqüent, per desgràcia, en molts punts del nostre territori), però no preque cresquen les plantes.

En línies generals, quan un territori deixa de patir una alteració (per exemple, un incendi o el seu ús per a finalitats agrícoles), tendeix a recuperar la vegetació natural que li correspon, i per a fer-ho passa per una successió vegetal composta de diverses etapes fins a arribar a un bosc madur.

És veritat que algunes d'aquestes etapes, per la seua estructura i composició vegetal, tenen un gran risc d'incendi. Gran part del nostre territori es troba actualment en eixes etapes tan perilloses, però la solució no sembla l'eliminació massiva de les plantes (si ho recordeu, eixa és la mateixa actuació que va proposar Bush per a acabar amb els incendis de Yellowstone: llevar els arbres). Si el que volem és tindre boscos madurs, hem de passar per totes les etapes de la successió: per desgràcia, no podem eliminar les més perilloses. Però tampoc podem permetre'ns que el foc destruesca zones on la recuperació ja ha començat i es troba en etapes crítiques.

Per a gestionar les zones forestals, per tant, cal integrar la prevenció d'incendis i els coneixements botànics i tècnics que tenim, usant ferramentes com la planificació territorial, els Sistemes d'Informació Geogràfica, els avanços en la coneixença de la vegetació i la successió, etc. Cal pensar quines actuacions fer tenint sempre en compte quin és el nostre objectiu, i limitant les actuacions dràstiques als punts on siga estrictament necessari.

En definitiva, no necessitem "neteges" indiscriminades, perquè no tenim boscos bruts: el que necessitem és una gestió forestal real, activa i intel·ligent.