A la vora del riu, no faces niu

Durant els últims anys, treballant en diversos projectes de diagnòstic i gestió fluvial, hem recorregut en la seua totalitat els cursos de rius com el Palància, el riu Verd o el Serpis, i en altres, com el Túria, el Xúquer o el Millars hem estudiat tot el seu recorregut en terres valencianes. Ara hem tingut l’oportunitat d’estudiar els trams baixos dels rius Arga i Aragón, que recorren el sud de Navarra, amb clima mediterrani. La comparació entre aquests rius i els valencians –salvant les òbvies diferències entre les dues zones- ens permet reflexionar sobre la situació d’alguns dels nostres rius i com millorar la seua gestió.

Una mostra del que pot trobar-se als nostres rius. I açò és el més lleu...

D’entrada, els navarresos, a diferència dels valencians, demostren tindre cura del seu entorn i del medi ambient: als rius valencians és habitual trobar abocaments de qualsevol tipus de deixalles (des de restes d’enderrocs a matalassos o rentadores…), fins al punt de que ens semblen “normals”; en Navarra, en canvi, és estrany trobar cap tipus d’abocaments. De fet, són abundants els trams “verges” en els que no es pot trobar cap tipus de deixalla.

Però on més es nota la diferència és en el propi caixer del riu. Els valencians, en el nostre afany per aprofitar fins a l’últim tros de terra, hem reduit l’espai dels rius fins a transformar-los en un simple canal per on passa aigua, rodejat d’una estreta franja (no més de 10 m.) de canyes. Hem fixat els meandres, cultivant i construint en l’espai que el riu ocupa en les crescudes, i hem fet desaparéixer qualsevol resta de bosc de ribera ben estructurat. Com a conseqüència, els danys de les riuades són més greus i, per a intentar minimitzar-los, hem formigonat gran part dels nostres rius i barrancs, convertint-los en simples sèquies de ciment.

Els navarresos, en canvi, han optat per un altre model de riu. Els trams que hem visitat també estan totalment canalitzats, però en lloc de ciment o una estreta franja de canyars, hi ha una franja de vegetació de ribera prou més ampla, que varia entre una desena i alguns centenars de metres, i que cada 1 ó 2 kilòmetres s’eixampla en un meandre o soto. Ací teniu dues imatges prou representatives:

A l'esquerra, el riu Xúquer entre Alzira i Carcaixent: una estreta franja de canyes; a la dreta, del riu Aragón al seu pas per Caparroso.

Els navarresos han sacrificat uns quants metres quadrats de cultiu per tal de mantindre els sotos, uns espais que ens aporten alguns beneficis molt importants:

• Permet al riu “menejar-se”, evolucionar i formar corbes, d’una forma semblant a com el riu ho faria de manera natural. Això provoca una disminució en la velocitat de l’aigua i, per tant, en l’energia de la riuada.

•          Encara que ordinàriament sols tenen aigua en el llit del riu, en les crescudes els sotos s’inunden completament. Això suposa una vàlvula d’escapament que permet l’eixida de grans quantitats aigua i energia del cabal del riu, contribuint a disminuir la velocitat de l’aigua i el seu cabal i, per tant, els efectes negatius d’una riuada.

•          La vegetació de ribera ben constituida que allí es troba suposa un espai ampli, fàcilment inundable, amb un estrat arbori no massa dens, i una densitat d’enfiladisses considerable. Quan la riuada arriba, actua com una xarxa que atrapa qualsevol cosa que arrossegue l’aigua. Hem pogut veure troncs de més de 20 m. de longitud retinguts entre la vegetació de ribera. El canyar, en canvi, no actua com una xarxa que atrapa objectes, sinó com una massa compacta en la que aquests no poden enganxar-se, sinó que “reboten”. A més, les canyes són fàcilment arrossegables, agreujant el problema en lloc de disminuir-lo.

•          Finalment, suposen reserves de biodiversitat importants. Nombrosos estudis científics han confirmat com la substitució dels boscos de ribera pel canyar suposa una disminució notable de diversitat: el nombre d’espècies de plantes, insectes o aus que viuen a la ribera dels rius descendeix tal i com augmenta l’extensió dels canyars.

És veritat que l’existència dels boscos de ribera i els “sotos” suposa sacrificar una superfície que podria destinar-se a cultius, però el benefici que resulta en cas de riuada és clarament molt major (segurament, inclús el benefici econòmic). I tots sabem que en els ecosistemes mediterranis les riuades són un fenòmen natural cíclic i habitual…

Ja tenim disseny!

Com podeu veure, anem treballant en millorar la nostra pàgina web i aquest bloc. Poc a poc, volem aconseguir que tinguen un disseny atractiu i anar afegint continguts d'utilitat per als visitants. Encara que no disposem de massa temps, per fi hem pogut dedicar-li una estona i hem decidit començar pel bloc, donant-li un format més atractiu i, més o menys, definitiu.

En primer lloc, hem actualitzat el disseny per a fer-lo més agradable de llegir: hem canviat el fons i també els colors dels textos, intentant que el resultat siga visualment agradable i que permeta llegir amb comoditat el contingut.

A més, hem inclós algunes funcionalitats bàsiques que encara no haviem afegit. A partir d'ara podrem cercar dins del bloc, o seguir-lo amb la tecnologia RSS. Els que no entenguen el català o els resulte més còmode llegir en altre idioma podran, a partir d'ara, traduïr-lo amb la tecnologia del Google Translator.

I, finalment, hem col·locat el nostre logotip... Per fi tenim logo! És obra de Vicent Casabó, llicenciat en Belles Arts que, entre altres treballs, ha dissenyat la identitat corporativa de vàries empreses.

Com que el logotip  és la imatge d'una empresa i ha de perdurar en el temps (no podem canviar-lo cada any), hem volgut ser detallistes: ha tingut un procés de creació costós però molt satisfactori, nosaltres plantejant diferents dubtes i problemes i Vicent aportant diferents alternatives i solucions, cadascuna diferent i més imaginativa que l'anterior.
 Així que des d'ací volem agraïr a Vicent la paciència i comprensió que ha tingut amb nosaltres, i reconéixer públicament la vàlua del seu treball.

El canvi geodèsic

Com ja és ben sabut, el canvi climàtic està modificant la distribució de les plantes del nostre entorn. Però hi ha un altre canvi que pot afectar als mapes de distribució de les nostres plantes. No es tan dramàtic, ni suposa variacions reals en l'àrea de les plantes, però serà molt més ràpid i afectarà a la representació d'eixes àrees mitjançant els mapes... es tracta del canvi geodèsic.

El R.D. 1071/2007 va establir com a sistema geodèsic de referència oficial en Espanya el sistema ETRS89. Per a regular la transició des de l'antic sistema oficial de referència (ED50) al nou, el decret estableix que, a partir de l'1 de gener d'enguany, "no podrà inscriure's en el Registre Central de Cartografia ni incloure's en el Pla Cartogràfic Nacional cap projecte nou que no s'atinga a les especificacions" del decret. I, a partir de l'1 de gener de 2015, deurà publicar-se amb el sistema ETRS89 "tota la cartografia i bases de dades d'informació geogràfica i cartogràfica produïda o actualitzada per les Administracions Públiques".

Però, com afecta aquest canvi a la ingent quantitat de dades botàniques i corològiques?

Com en els acudits, hi ha una conseqüència bona i una dolenta... Quina voleu primer?

La bona és que el sistema ETRS89 té unes coordenades molt semblants a les del WGS84 (que és el sistema del GPS). Això vol dir que, per a la gran majoria d'aplicacions del GPS a la botànica, les coordenades del GPS seran prou exactes i desapareixerà la típica errada "d'uns 300 m" que es donava fins ara quan no transformàvem les dades de WGS84 a ED50.

La dolenta és que, amb el nou sistema, les cites recollides fins ara no seran exactes, i inclús deixaran de ser útils en alguns casos molt concrets. Veiem perquè:

El canvi del sistema geodèsic provoca un desplaçament de les quadrícules UTM

La quadrícula UTM que hem utilitzat fins ara estava basada en el sistema ED50. Quan canviem de sistema, doncs, la quadrícula UTM també canvia. Per exemple, la quadrícula 30SYK3816 nova ocupa un lloc diferent en el mapa, que no coincideix exactament amb la quadrícula 30SYK3816 antiga. Encara que, com veieu a la imatge, no és un gran desplaçament, és suficient per a que no pugam transformar una quadrícula antiga a una única quadrícula nova i, per tant, no podrem assignar les cites antigues a una quadrícula nova concreta. El problema es veu agreujat pel fet de que, fins ara, en la majoria de publicacions, no s'especifica en quin sistema s'han pres les UTM de referència. Amb el pas del temps, serà difícil saber en quin sistema es varen prendre les dades de cada publicació, especialment en l'època de transició...

Això vol dir que totes les dades preses fins al moment ja no ens valen? No. En la imatge podeu veure que el desplaçament no és tan gran. Sols cal assignar una quadrícula diferent al 9% del territori d'una quadrícula donada. És a dir, que si assumim que les nostres dades estan distribuides aleatòriament per tota la superfície de la quadrícula, el 91% d'aquestes dades estaran citades en la quadrícula correcta, i
sols un 9% estaran citades, erròniament, en una quadrícula contigua. Depenent de l'objectiu del nostre treball i la precissió de les dades de què disposem, aquest error pot ser (o no) acceptable.

El pitjor dels casos que podem trobar-nos és que no disposem de coordenades concretes (per exemple, d'1 metre), però necessitem realitzar mapes de distribució molt exactes. En aquesta situació, no queda més remei que prendre de nou totes les dades. Afortunadament, es tracta d'una situació que difícilment es produirà, ja que sols es pot donar referida a plantes molt rares i de les que, a més, tinguem informació corològica molt inexacta...

En canvi, si disposem de coordenades concretes de localització, no hi ha cap problema. És tan senzill com transformar les coordenades d'un sistema a l'altre, i automàticament tindrem la ubicació correcta de les nostres dades. Existeixen nombroses aplicacions informàtiques que ens permeten fer-ho. Aquesta serà el cas de la majoria de plantes rares o amenaçades al nostre territori.

Finalment, si no disposem de coordenades concretes, però el nostre treball no té perquè ser massa exacte, podem aprofitar les dades preexistents. Obviament, haurem d'admetre que aproximadament el 9% de les cites estaran referenciades a una quadrícula contigua en lloc de a la que realment es troben, però en mapes a una escala gran, aquest fet no suposa un error massa important. Aquesta serà la situació que se'ns presentarà més a sovint: els mapes de distribució d'espècies a nivell estatal, autonòmic o inclús comarcal no requereixen una exactitud extrema. Si ens trobem en esta situació, suggerim dues possibilitats per a aprofitar les dades preexistents:
La primera consisteix a reprojectar els centroides de les quadrícules antigues, veure en quina quadrícula nova cauen i assignar allí les dades existents.
La segon opció és utilitzar un SIG que ens permeta treballar amb 2 capes, una en ED50 amb les dades velles i altra en ETRS89 amb les dades obtingudes a partir d'ara.
Per a molts dels treballs que desitgem realitzar, qualsevol dels dos mètodes produirà mapes amb la suficient precissió!

Sobre incendis i neteges

Desgraciadament, una vegada més hem de parlar d'un estiu negre per al medi ambient valencià. Encara no estem en agost i ja passen de 50000 ha carbonitzades pels incendis, que tornen a estar en primera línia informativa i en boca de tothom.

I com cada vegada que es parla d'incendis, apareix un comentari: "És que els boscos estan bruts!". Sol acompanyar-se aquesta frase de les propostes més dràstiques per al medi ambient: quadricular la muntanya amb tallafocs, eliminació de tot el sotabosc, etc.

Però, estan realment bruts els nostres boscos? Què vol dir "brut"?

Per a un enginyer forestal, la presència de argelages o coscoll és molesta per a l'extracció de fusta, i sostindrà que eixe bosc "brut" és el causant dels incendis; en canvi, un pastor, interessat en tindre bones pastures per al seu ramat, afirmarà que una zona on creixen xicotets pins té un gran risc de cremar-se; un caçador no vol sentir parlar d'argelagars, perque es mengen els cultius de cereals on abunden les perdius, i novament, argumenta que el bosc està "brut" i és la causa dels incendis; en canvi, per a una planta de biocombustible, un argelagar és una benedicció, i un carrascar no és "productiu"; per a un apicultor, un romerar és el paradís, mentre que per a un turista té poc d'interés...

És a dir, que el bosc està "brut" quan no val per a obtindre l'aprofitament econòmic que cadascú vol, no per a bé del bosc, sinó per al seu propi benefici. La qüestió és que, a més, de l'aprofitament de cadascú, hi ha molts més. Alguns d'ells inclús són la font d'ingressos d'altres persones. Altres ens beneficien a tots, encara que no volem veure-ho. I altres tenen una vàlua incalculable, però que no pot medir-se econòmicament (i, últimament, tot allò que no es mesura en euros no té cap valor!). Tenim que decidir, doncs, què volem fer amb el nostre territori: no es gestiona igual un aprofitament cinegètic que un apícola...

No obstant, crec que tothom està d'acord en que una gran part de les zones forestals actuals deu dedicar-se a la regeneració del bosc. I, en eixe cas, no podem dir que els nostres boscos estan "bruts": ho estan perque tenen gran quantitat de plàstics o llandes (situació freqüent, per desgràcia, en molts punts del nostre territori), però no preque cresquen les plantes.

En línies generals, quan un territori deixa de patir una alteració (per exemple, un incendi o el seu ús per a finalitats agrícoles), tendeix a recuperar la vegetació natural que li correspon, i per a fer-ho passa per una successió vegetal composta de diverses etapes fins a arribar a un bosc madur.

És veritat que algunes d'aquestes etapes, per la seua estructura i composició vegetal, tenen un gran risc d'incendi. Gran part del nostre territori es troba actualment en eixes etapes tan perilloses, però la solució no sembla l'eliminació massiva de les plantes (si ho recordeu, eixa és la mateixa actuació que va proposar Bush per a acabar amb els incendis de Yellowstone: llevar els arbres). Si el que volem és tindre boscos madurs, hem de passar per totes les etapes de la successió: per desgràcia, no podem eliminar les més perilloses. Però tampoc podem permetre'ns que el foc destruesca zones on la recuperació ja ha començat i es troba en etapes crítiques.

Per a gestionar les zones forestals, per tant, cal integrar la prevenció d'incendis i els coneixements botànics i tècnics que tenim, usant ferramentes com la planificació territorial, els Sistemes d'Informació Geogràfica, els avanços en la coneixença de la vegetació i la successió, etc. Cal pensar quines actuacions fer tenint sempre en compte quin és el nostre objectiu, i limitant les actuacions dràstiques als punts on siga estrictament necessari.

En definitiva, no necessitem "neteges" indiscriminades, perquè no tenim boscos bruts: el que necessitem és una gestió forestal real, activa i intel·ligent.

Comencem!

BENVINGUTS!

Aquest és el blog d'Ecotipus, una iniciativa empresarial centrada en l'estudi i la gestió del medi ambient. En ell contarem alguns detalls sobre l'evolució de la nostra iniciativa, però no us esglaieu, no es tracta d'un blog econòmic o publicitari...
A més de parlar d'Ecotipus, tractarem temes relacionats amb la ciència i la tècnica aplicades al coneixement, gestió i conservació del medi ambient i intentarem aportar als lectors materials sobre aquests temes que els puguen resultar d'utilitat.

Com que el blog pretén tractar sobre ciència, és important tindre una actitud científica per a llegir-lo. Com diuen en els periòdics, qualsevol article publicat en aquest blog simplement expressa l'opinió (o els coneixements) de l'autor. És a dir, que ni tenim la veritat absoluta i exclusiva en les nostres opinions, ni els mètodes que proposem són els únics possibles (ni tan sols tenen perquè ser els millors). Som persones, amb les nostres errades i limitacions. Així doncs, feu una anàlisi crítica del que llegireu ací, reflexioneu sobre el tema i traieu les vostres pròpies conclusions. És a dir, penseu per vosaltres mateix i, si no esteu d'acord amb el que exposem, no dubteu a comentar els articles. El debat ens enriquirà a tots! Si aconseguim que algú tinga una opinió millor formada de la que tenia sobre algun dels temes que proposem, ens sentirem contents d'haver aconseguit el nostre objectiu.

Finalment, haureu notat que el blog està escrit en valencià. És una tria conscient: Si la nostra biodiversitat és molt important, conservar la diversitat del nostre patrimoni cultural també ho és. Cadascú deu responsabilitzar-se de la part que li pertoca, i als valencians ens correspon, entre moltes altres coses, conservar la nostra llengua, que és una part molt menuda d'eixe patrimoni de la humanitat que s'anomena Cultura: si no conservem nosaltres eixa xicoteta part, ningú ho farà, i es perdrà  irremisiblement...

Una vegada dit tot açò...

COMENCEM!