El R.D. 1071/2007 va establir com a sistema geodèsic de referència oficial en Espanya el sistema ETRS89. Per a regular la transició des de l'antic sistema oficial de referència (ED50) al nou, el decret estableix que, a partir de l'1 de gener d'enguany, "no podrà inscriure's en el Registre Central de Cartografia ni incloure's en el Pla Cartogràfic Nacional cap projecte nou que no s'atinga a les especificacions" del decret. I, a partir de l'1 de gener de 2015, deurà publicar-se amb el sistema ETRS89 "tota la cartografia i bases de dades d'informació geogràfica i cartogràfica produïda o actualitzada per les Administracions Públiques".
Però, com afecta aquest canvi a la ingent quantitat de dades botàniques i corològiques?
Com en els acudits, hi ha una conseqüència bona i una dolenta... Quina voleu primer?
La bona és que el sistema ETRS89 té unes coordenades molt semblants a les del WGS84 (que és el sistema del GPS). Això vol dir que, per a la gran majoria d'aplicacions del GPS a la botànica, les coordenades del GPS seran prou exactes i desapareixerà la típica errada "d'uns 300 m" que es donava fins ara quan no transformàvem les dades de WGS84 a ED50.
La dolenta és que, amb el nou sistema, les cites recollides fins ara no seran exactes, i inclús deixaran de ser útils en alguns casos molt concrets. Veiem perquè:
 |
| El canvi del sistema geodèsic provoca un desplaçament de les quadrícules UTM |
Això vol dir que totes les dades preses fins al moment ja no ens valen? No. En la imatge podeu veure que el desplaçament no és tan gran. Sols cal assignar una quadrícula diferent al 9% del territori d'una quadrícula donada. És a dir, que si assumim que les nostres dades estan distribuides aleatòriament per tota la superfície de la quadrícula, el 91% d'aquestes dades estaran citades en la quadrícula correcta, i
sols un 9% estaran citades, erròniament, en una quadrícula contigua. Depenent de l'objectiu del nostre treball i la precissió de les dades de què disposem, aquest error pot ser (o no) acceptable.
El pitjor dels casos que podem trobar-nos és que no disposem de coordenades concretes (per exemple, d'1 metre), però necessitem realitzar mapes de distribució molt exactes. En aquesta situació, no queda més remei que prendre de nou totes les dades. Afortunadament, es tracta d'una situació que difícilment es produirà, ja que sols es pot donar referida a plantes molt rares i de les que, a més, tinguem informació corològica molt inexacta...
En canvi, si disposem de coordenades concretes de localització, no hi ha cap problema. És tan senzill com transformar les coordenades d'un sistema a l'altre, i automàticament tindrem la ubicació correcta de les nostres dades. Existeixen nombroses aplicacions informàtiques que ens permeten fer-ho. Aquesta serà el cas de la majoria de plantes rares o amenaçades al nostre territori.
Finalment, si no disposem de coordenades concretes, però el nostre treball no té perquè ser massa exacte, podem aprofitar les dades preexistents. Obviament, haurem d'admetre que aproximadament el 9% de les cites estaran referenciades a una quadrícula contigua en lloc de a la que realment es troben, però en mapes a una escala gran, aquest fet no suposa un error massa important. Aquesta serà la situació que se'ns presentarà més a sovint: els mapes de distribució d'espècies a nivell estatal, autonòmic o inclús comarcal no requereixen una exactitud extrema. Si ens trobem en esta situació, suggerim dues possibilitats per a aprofitar les dades preexistents:
La primera consisteix a reprojectar els centroides de les quadrícules antigues, veure en quina quadrícula nova cauen i assignar allí les dades existents.
La segon opció és utilitzar un SIG que ens permeta treballar amb 2 capes, una en ED50 amb les dades velles i altra en ETRS89 amb les dades obtingudes a partir d'ara.
Per a molts dels treballs que desitgem realitzar, qualsevol dels dos mètodes produirà mapes amb la suficient precissió!
